És la primera acció d’aquest tipus que es porta a terme al municipi, que té com a alcalde Oriol Junqueras. Al també president d’ERC li reclamen que “es posi al capdavant de la problemàtica social poble”.
Paco, Sara, Javi o Arantxa són els noms d’algunes de les responsables que un bloc de pisos buit de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) comenci, finalment, a omplir-se de vida. Han passat més de tres anys des que l’empresa promotora del projecte, Satisa Immobles SL, va enllestir l’edifici, però cap dels sis habitatges que hi ha s’han arribat a vendre mai. Projectat el 2007, quan la bombolla immobiliària ja començava un imparable declivi que la portaria al monumental esclat que encara s’arrossega avui en dia dia, representa un cas paradigmàtic de la fallida d’un determinat model econòmic. La impossibilitat de col·locar els pisos va acabar provocant l’embargament de la companyia promotora, de manera que el bloc va passar a mans d’una entitat financera, en concret Ibercaja. Posteriorment, hi hauria un altre canvi de propietat, en benefici de Caixa Penedès, l’actual titular de l’immoble.
Des del 2009 ningú havia viscut a l’edifici, ubicat al carrer Barcelona del barri de Can Ros del municipi, que progressivament s’ha anat deteriorant, a causa de la falta de manteniment. La situació va començar a canviar el 28 de desembre, quan sis famílies van decidir ocupar-lo per exercir el seu dret a un habitatge digne, davant la impossibilitat d’afrontar un lloguer a preu de mercat i la manca d’alternatives que, segons asseguren, els havia ofert l’administració local. De fet, és la primera d’acció d’aquest tipus que es porta a terme a Sant Vicenç. Des del saló del que ara és el seu pis –que transmet encara sensació de provisionalitat i on només hi trobem el més imprescindible–, Paco Reyes explica que van decidir “optar per l’opció de l’ocupació per no veure’ns abocats al carrer”. Els sis pisos han estat habitats per persones que no compten amb cap tipus d’ingrés, però totes les testimonis entrevistades coincideixen a subratllar que estarien disposades a pagar un “lloguer social” que s’adapti a la seva situació.
Desobeint la por
Javi i Paco superen els 45 anys i ambdós acumulen més de tres anys aturats, després de dècades treballant a la construcció. El primer relata a la Directa que ja l’havien amenaçat de desnonar-lo del seu anterior pis, on pagava 500 euros de lloguer i on acumulava alguns mesos de retard arran de la seva manca d’ingressos. “Mai ocuparia l’habitatge d’un particular”, afegeix per recalcar que l’immoble pertany a una entitat financera que, a més a més, ha rebut unes ingents ajudes públiques. “No vull quedar-me al carrer i tinc clar que a mi ara ja no em mou ningú”, sentencia. Paco Reyes, per la seva banda, recorda que ja el van fer fora fa quatre anys del pis de lloguer on vivia amb els seus dos fills per no poder pagar, fet que el va obligar a instal·lar-se durant aquest temps a casa de la seva mare, “que només cobra una pensió de 600 euros”.
La negativa dels seus pares a acceptar la seva homosexualitat va fer que la Sara, de 20 anys, es quedés fa un parell de mesos sense llar. Després d’algunes setmanes amb la seva germana, va decidir-se sumar-se a l’ocupació dels pisos buits. “Fa un any i mig que no tinc feina, després de treballar uns mesos com a auxiliar en un geriàtric”, exposa per recalcar que el fet d’estar empadronada amb els seus pares, amb qui no té contacte, li impossibilita rebre ajudes econòmiques de l’administració. Al seu costat, hi ha Arantxa, que viu en un altre dels pisos amb la seva filla de dos anys. Fins fa uns mesos compartia un pis de lloguer amb el pare de la nena, però ara ja no viuen junts i ha vist l’ocupació “com l’única opció” per donar-li un sostre digne a la petita. “Primer tenia por, però ara em sento acompanyada per tots els que estem al bloc i que patim situacions similars”, remata. Sara, al seu torn, subratlla que “reivindiquem que ningú es quedi al carrer quan hi ha pisos buits”.
Crida a Oriol Junqueras
De moment, l’administració local, governada per una coalició entre Junts per Sant Vicenç (plataforma en la que hi ha ERC), CiU I ICV-EUiA, no s’ha posat en contacte amb cap de les persones que ocupen el bloc, segons afirma Paco Reyes. “A l’Ajuntament li exigim que reconegui les persones que ocupen un habitatge perquè estan en situació de necessitat, de manera que s’hi puguin empadronar i tenir garantits els serveis bàsics”, declara. I és que, de moment, l’immoble no compta ni amb aigua corrent ni amb gas. Reyes també fa una crida a l’alcalde del poble –i també president d’ERC–, Oriol Junqueras, perquè “es posi al capdavant de la problemàtica social que té a Sant Vicenç i sigui el portaveu d’aquestes persones al Parlament”. El municipi, d’uns 28.000 habitants, no compta amb cap PAH i fins ara només l’Assemblea d’Indignats i el Comitè de Suport a la CUP han mostrat la solidaritat amb les persones que han ocupat el bloc de pisos. “Som víctimes d’un sistema que ens exclou”, exposa en Javi, mentre que Paco Reyes sentencia que “patim una guerra econòmica” i cal que “l’habitatge estigui garantit per a qui el necessiti”. Res que no reculli la Constitució espanyola, que per aquestes coses sembla que no és tan sagrada.