Repassem: A bombo i plateret Fátima Báñez va anunciar ahir el pla definitiu per a fomentar l’auto-ocupació (la mal anomenada emprenedoria) als joves fins als 30 anys si són homes i fins a 35 anys si són dones:
Pagament de 50€ com a quota d’autònoms durant els 6 primers mesos d’activitat.
Reducció del 30% de la cotització durant els següents 18 mesos.
Això sona molt bé, si no fos que…
La bonificació que vol implantar el Ministeri de Treball en la pràctica existeix des dels anys 90.
Només es tracta d’una modificació puntual ja que es redueix el període de bonificació dels 30 mesos al 30% a 6 mesos pagant 50€ i, després, una bonificació del 30% durant 18 mesos. En la pràctica es passa de 30 mesos bonificats a 24.
¿On està la millora? Això només és una modificació del règim de bonificació ja existent. ¿Báñez ens pren per idiotes, està assessorada per idiotes o és ella la idiota? Els autònoms ens dessagnem amb aquesta crisi i ¿l’únic que se li acut a la ministra és canviar el règim de bonificacions per a joves? I els sindicats ¿no se n’adonen de que som davant una nova estafa als treballadors, en aquest cas els autònoms? Amb la que està caient, ¿on són els sindicats?
Ser autònom a Espanya Vs. ser autònom a Europa
Treballar com a freelance a Espanya pot arribar a ser un suplici. Cal apuntar que el Ministeri de Treball ha estat historicament okupat per personatges amb una llarga experiència als seus respectius partits, però nul·la experiència laboral com José Antonio Griñán, Javier Arenas, Eduardo Zaplana, Juan Carlos Aparicio o Celestino Corbacho. El Ministeri de Treball ha estat un ministeri amb el que es premiava al més fidel al lider, no pas un ministeri vital i central. En conseqüència la legislació per a autònoms a Espanya és antiquada i molt injusta a més de que la desprotecció dels autònoms és total davant l’administració. Vegem-ho:
La quota mensual és obligatòria i va dels 250€ (180€ si està bonificada per a joves) fins als 500€ al mes.
Les factures tenen ‘data lliure’. La data de la factura no és la data de cobrament i el client pot pagar quan li vagi bé, vulgui o pugui. Això es tradueix en retards en els pagaments de 3, 6 o 12 mesos com una pràctica habitual que enfonsa autònoms i PiMEs.
El pagament d’impostos (IVA i IRPF) és obligatori es cobri la factura o no. És més, amb la darrera modificació del mode de pagament d’impostos, els autònoms si optem per aplaçar els pagaments d’impostos tenim recàrrecs del 20% del seu preu. A mode de comparació s’ha de dir que l’amnistia fiscal aplica taxes del 3% al 10% pel diner negre. Deufradar té premi, treballar es castiga.
L’IRPF oscil·la entre el tipus bàsic del 21%, al 41% si es factura per sobre de 45.000€ per any.
No hi ha prestació per l’atur en cas de cessament de l’activitat, ni bonificacions per maternitat o paternitat, ni tan sols una cobertura igual a la que té un treballador en el règim comú. Si un autònom vol una baixa, ha d’estar 7 dies ‘malalt‘ per a poder optar a una baixa remunerada. Una grip no es motiu de baixa, per exemple.
El que s’hauria de fer, si realment es vol potenciar l’auto-ocupació i apostar per l’emprenedoria, seria simplement copiar el que els estats socials europeus com França, Alemanya o Holanda fan:
A França ser autònom no costa res al mes. Sí que l’autònom ha de pagar una llicència professional a l’inici de la seva activitat. Al no pagar res, però, pot escollir entre no pagar cap cotització i haver-se de costejar una assegurança privada o bé acollir-se a la quota de la seguretat social. Durant els primers dos anys es té la opció de no declarar IVA, però tampoc es pot deduir l’IVA d’allò que s’ha comprat. En canvi, els impostos que es declaren per l’activitat via declaració de l’IRPF anual són més alts que aquí i oscil·len entre el 40% i el 60% depenent de la facturació.
A Alemanya, com a Espanya, s’ha de declarar IVA i IRPF obligatòriament. A partir d’aquí tot són diferències. No hi ha ‘quota’ o aquesta és mínima. L’IVA i IRPF es declaren mensualment. Els pagaments d’IVA i IRPF que es fraccionen, són automàticament regularitzats a final d’any amb la declaració de la Renta, cosa que a Espanya no passa. A més, les facilitats per a autònoms són més grans, ja que si un autònom factura per sota de 17.500€ per any no està obligat a declarar IVA. El millor però es troba en la facturació. A Alemanya la data de la factura és la data de cobrament per llei, d’aquesta manera la morositat està sota mínims i els autònoms no han de pagar els interessos que genera un retard.
A Holanda es fa un pagament anual de 50€ a mode de llicència a la Cambra de Comerç i una assegurança mèdica bàsica que es paga cada mes. Holanda copia el model alemany que he descrit abans en tot, excepte en aquest punt.
¿El govern realment vol acabar amb el dessagnament dels autònoms? L’únic que ha de fer és copiar els altres estats europeus. Però ¿és possible? Ara per ara el sistema està tan mal muntat que si tots els autònoms d’Espanya el dia 28 de febrer no paguessin la seva quota de 250€, la Seguretat Social tindria problemes molt greus per a cobrir despeses. A més, els autònoms ens hem convertit en el ‘banc’ de diner del govern ja que se’ns aplica un abusiu recàrrec del 20% per retards en la declaració d’impostos (fet molt habitual si no has cobrat una factura). Fins a juliol de 2012, era tan sols del 5%.
Tot anunci sobre el mercat laboral és anunciat per l’incompetent de torn que okupa la cartera del Ministeri de Treball amb un somriure i/o a bombo i plateret. Tot s’enfonsa, però amb alegria. Els autònoms es dessagnen, però amb alegria. Les PiMEs tanquen, però amb alegria. L’atur està en nivells centre-africans, però amb alegria.
FONT:http://fonsesquerra.wordpress.com/2013/01/29/joves-autonoms-la-gran-presa-de-pel-de-banez/