Un any més ens trobem per commemorar l’entrada del rei Jaume I a València, un nou d’Octubre.
Aquesta és la nostra data de naixement com a poble, i per això, quan tants són els greuges que patim a la nostra dignitat com a persones i com a valencians i valencianes, ha deser una data de reafirmació dels nostres drets i de les senyes d’identitat que conformen la dignitat del País Valencià.
Tenim dret a obtindre les respostes que demanem, les solucions que necessitem com a societat i com a poble, hem de ser políticament i socialment exigents. Per necessitat i per dignitat.
Avui, quan es qüestiona des de la majoria absoluta del PP la possibilitat de rebre subvencions a les entitats i organitzacions que es reconeguen del País Valencià mentre que dirigents i càrrecs públics fan ostentació de símbols feixistes, el País Valencià és dignitat.
Volem un govern que parle la llengua dels valencians, que no tinga vergonya de la nostra cultura i de la nostra història. La dignitat és també cuidar el valencià, promoure’n l’ús social, respectar la legalitat de la doble denominació de “valencià” i “català”, valorar el nostre teatre i la nostra música, no censurar televisions en la nostra llengua ni escultures d’artistes valencians, apostar per uns mitjans públics valencians i per l’ensenyament en la nostra llengua.
Quan el president de la Generalitat es doblega davant de la Hisenda d’Espanya i admet l’almoina que ens destina i que ens deixa per sota de la mitjana del que reben per habitant la major part de les autonomies, reclamar un finançament just que permeta una real autonomia financera i tenir la clau de la caixa de la Hisenda valenciana i del producte de la nostra economia i dels nostres impostos per al País Valencià és dignitat.
Quan la Generalitat Valenciana accepta que ens furten l’aigua del Xúquer pel pla de conca, que es privatitze el nostre litoral, que es degraden els nostres boscos, marjals i el camp, i ara ens amenaça amb incineradores de residus que contaminaran encara més la nostra atmosfera mentre ens manté en el perill radioactiu de la central nuclear de Cofrents, reivindicar un País
Valencià més net i més verd és dignitat.
Quan no es donen respostes a les demandes socials i es retallen dia a dia els serveis educatius i sanitaris, quan es neguen les línies en valencià, quan es neguen les ajudes necessàries a les persones amb diversitat funcional i a les persones majors, el País Valencià és dignitat.
Per dignitat, exigim un model de benestar que assegure la dignitat de tota la ciutadania, marcant com a objectiu la reducció de les desigualtats socioeconòmiques que els darrers anys no han fet sinó incrementar-se. La cohesió social és el bé més preuat d’una societat, i l’atur, les retallades en sanitat i educació i la desprotecció dels més febles amenacen la societat valenciana en el seu present i en el seu futur.
Per dignitat, i per supervivència, ens cal recuperar l’orgull de ser valencians i valencianes, un orgull que no es fonamenta en l’autocomplaença sinó en creure en nosaltres mateixos i saber que, si deixem d’ofrenar no se sap què i ens cuidem de nosaltres mateixos i dels nostres conciutadans, el futur és nostre.
Per un país que és la seua gent i el seu territori, el seu aire i el seu mar, la seua llengua i la seua cultura, la seua història i les seues lluites per la justícia i per la solidaritat, per la seua dignitat com a persones i com a poble.
Visca el 9 d’Octubre!