«Cal que València deixe de ser la Ciutat dels Grans esdeveniments i que recupere la seua essència com a ciutat»

Javier Terrádez (València, 1981), activista a moviments socials com el 15M, la PAH, Marxes de la dignitat, etc., més conegut com a “Jota». Es van plantejar les següents qüestions que ací presentem a manera de entrevista:

Javier Terrádez “Jota” s’ha presentat al procés de primàries obertes de Compromís amb una candidatura independent, sense militar en la coalició, com a candidat a l’Ajuntament de la ciutat de València.

Les votacions de #PrimàriesCompromís han començat hui dia 28, a través d’internet (en la web https://compromis.net/primaries), fins al dia 30, i el dissabte dia 31, de manera presencial, en hall de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (C/ Sant Ferran, 12, València). Com és la València que vols?

Una ciutat amb oportunitats, amb futur, sobretot per a la joventut, que s’està veient abocada a triar entre precarietat o exili.

Què és el que més t’ agrada de la València actual?

Començar pel seu clima, que imprimeix un caràcter especial als seus habitants i possibilita el desenvolupament de moltes activitats al carrer, a l’aire lliure. El poble valencià siempre s’ha caracteritzar per ser obert i acollidor. Jo sóc valencià de primera generació, ja que els meus pares van vindre des de Cuenca i Extremadura, ambs els seus avis buscant prosperitat, i a principi dels 80’s vàrem decidir formar una familia a aquesta ciutat. És precisament eixe caràcter alegre, festiu, creatiu e innovador, el que li atorga un potencial humà increïble.

Què és el que caldria solucionar amb urgència? Hi ha algun remei que puga donar un tomb a la ciutat tal com la coneixem?

La prioritat ha d’estar amb les persones que en pitjor situació es troben. Després ja es podrà pensar en altres coses. No podem consentir que xiquets vagen al col·le sense menjar, o que hi haja persones no dormen sota un sostre existint tants habitatges buits, o edificis municipals desaprofitats o buidats de contingut. De tota manera, les solucions ràpides no solen ser les més eficaces. Han de partir d’una anàlisi real de la situació, i una proposta de solucions que es puguen dur a terme.

Com a militant de moviments socials diversos, ets més conscients que molta gent de com de necessària és la política per a dur a terme un veritable canvi social. Però els rituals interns de les institucions dificulten, en molt casos, la resolució de conflictes. Estàs preparat per a estar a l’altre costat? Per a dialogar en la ciutadania?

El diàleg amb la ciutadania no solament és possible sinó imprescindible. Però cal anar molt més allà, per a aconseguir una vertadera participació ciutadana primer cal implicar-la, dotant de sentit i utilitat eixa participació.

Alguns dels candidats i candidates residiu al barri de Russafa, o viviu molt prop, altres veniu del Cabanyal. Tots barris combatius. Què pots dir al respecte?

Bé, jo en concret sóc de Montolivet (que també existeix!), un barri obrer que en el passat va protagonitzar lluites contra l’especulació urbanística, i que va alçar al veïnat per a conservar un parc públic que volien llevar per a construir més finques.

Podríeu explicar al públic alguna mesura concreta que prendríeu en cas d’arribar a tenir poder de decisió en l’Ajuntament de València?

Encara que l’ajuntament canvie de signe polític al maig, cal recordar que el PP va aprovar uns Pressupostos Municipals que afecten a tot l’any de 2015. El primer seria revisar-los a consciència per a tractar de revocar-los i proposar uns nous que siguen més socials. Sinó el marge de governabilitat serà molt reduït de cara a prendre mesures. Tots/es som conscients a hores d’ara que les arques municipals les trobareu plenes de factures sense pagar. Fa por obrir la caixa de Pandora?

Les persones que hem decidit donar aquest pas, ho hem donat conscients que la situació no és la més favorable. Per tant, por no, però si un sentiment de responsabilitat. No sabem el que ens anem a trobar, però siga el que siga caldrà transmetre-ho a la ciutat, des de la responsabilitat i la serenitat. Ens fareu coneixedors/es del que hi ha allí dins? És la transparència un dels objectius dels candidats a les Primaries de Compromís?

Per descomptat, la transparència i la comunicació han de vertebrar la nova manera de fer política, i en aquest cas, la municipal. I en concret, el grup municipal Compromís ha treballat des de fa anys apostant per aquest objectiu.

Quines propostes imaginatives podreu aplicar amb pocs diners?

Des de l’ajuntament s’han posat traves, amb les seues polítiques, a la intervenció veïnal. També s’han unflat pressupostos, per a beneficiar-se i beneficiar als seus amics. La major part dels diners que es deu és el que ha unflat la corrupció. També plantejar-se la remunicipalització de serveis que en privatitzar-se s’han encarit i empitjorat quant a la qualitat oferida. Es podria haver fet molt més amb molt menys, i açò la població ho sap. València està de nou en el mapa mediàtic gràcies a possibles irregularitats en les contractacions del Palau de les Arts. Ens podrem llevar alguna volta aquest estigma de corruptes que arrosseguem els valencians?

No serà fàcil, perquè ja forma part de l’imaginari col·lectiu aqueixa associació entre corrupció i les terres valencianes, i viceversa. Però serà la nostra labor que aquesta associació quede exclusivament lligada al Partit Popular, i que com la corrupció, en quedar bandejada, forme part de la Història. Del passat.

Com se t’ocorreix que podríeu donar exemple de cara a la ciutadania?

Ja s’ha esmentat la transparència, que és una de les armes més eficaces per a combatre la corrupció. Que el fet que l’Ajuntament de València tinga “parets de vidre” siga una normalitat democràtica. I que aquesta transparència, al costat de la participació ciutadana en la presa de decisions, faça que totxs siguem co-responsables de dur a terme les polítiques de la nostra ciutat.

La nostra horta, tot i ser una part molt valuosa del nostre patrimoni, sembla que s’ha quedat a l’esquena de la ciutat. Teniu al cap idees de com revitalitzar-les sense deixar de banda que necessita esser protegida?

La revitalització de l’horta passarà primer per no destruir-la allà on quede, i de facilitar que guanye terrè on es va abandonar, o en zones noves on es donen les condicions adequades. Es tracta novament d’actituds i de voluntat política.

Cal que València deixe de ser la Ciutat dels Grans esdeveniments i que recupere la seua essència com a ciutat. Com podriem fer-ho?

València per als visitants i per a la gent que viu en altres comunitats, va poder ser la Ciutat dels Grans Esdeveniments, però per a les valencianes i valencians que viuen els 365 dies de l’any, aqueix missatge mai es va arribar a creure, i qui ho va creure, ara s’ha adonat que va ser una façana que ara, en córrer-se el teló, ha deixat al descobert les seues misèries. València és molt més que açò. València no és solament el centre, la Marina Real i la Ciutat de les Ciències i les Arts. És també la València dels barris, i potenciar aqueix turisme seria molt positiu. Tenim exemples com les Falles Populars que estan funcionant molt bé. Què opines?

Totes les iniciatives que vagen en la línia de promoure unes festes populars, fetes per totes i per a totes, i que recuperen l’esperit crític que un inici va tenir aquesta festa, em semblen interessants, i lluny de posar-los impediments, s’haurien de fomentar.

T’has presentat a les Primàries de Compromís, encara que aparentment no és l’única oferta d’esquerres o progressista de l’oferta electoral. Per què l’has triat?

Bé, les meues inquietuds polítiques van començar abans del 15M, des de les xarxes socials, quan a València van sorgir plataformes contra la corrupció que van arribar a mobilitzar a milers de persones. Ho considere un germen de malestar que després confluiria en 2011, amb el moviment dels indignats. També des d’eixos anys previs, em va cridar l’atenció la figura de Mónica Oltra, com una política diferent, per una cosa tan “rara” com que s’entenia el que deia, i no solament es quedava en la protesta, sinó que argumentava tot el que deia amb dades comprovables. Em va seduir, i des de eixe momento va nàixer la meua simpatia per Compromís. Posteriorment, i gràcies a la lluita en el carrer des de moviments socials, he fet amistats amb persones d’altres formacions d’esquerra, i des de l’últim any, vaig seguir amb interès el procés de creació de ‘Podem/os’ en la ciutat de València. Jo no sé si ho considere una elecció, o de manera natural, per coherència o major afinitat, sempre he estat pròxim al projecte de Compromís, un projecte de esquerres, valencianista i ecologista, en el que crec i que m’il·lusiona.

Penses que altres com ‘Podemos’ se’ls dóna molta bola mediàtica? És la millor via per canviar les coses? ‘Podemos’ compta amb l’aparició diària en els mass media, però aquestes coses mai solen ser casuals. Els mitjans de comunicación privats responen als seus propis interessos, i s’aproximen a aquelles formacions que veuen amb opcions de governar. A més de l’aparició en els mitjans, n’hi ha d’haver darrere un treball, que en el cas de Compromís és constatable.

Què opineu sobre les últimes declaracions de Pablo Iglesias, on deia que “que un metge t’atenga en valencià és secundari”. Supose que quan el senyor Iglesias diu açò, està pensant que la prioritat és la de no retallar en sanitat, però la pròpia actitud de considerar eixe tema com “una cosa secundaria” és estar recolzant una retallada en educació, i per tant en cultura. Cosa amb la qual no estic d’acord.

Elena Cívico, és periodista de @nonada_es y pertany a l’Unió de Periodistes Valencians. De la Vall de Gallinera y veïna de València, va conduir el acte de presentació d’algunes de les persones candidates a les #PrimàriesCompromís per la ciutat de València que va tenir lloc la setmana passada en Benimaclet.