Les associacions en defensa del territori i el ferrocarril «Per l’Horta», «Acció Ecologista» «Agró, «CGT Ferrocarril» i «Usuàries del tren valencià» han mostrat aquest matí la seua oposició a l’estudi informatiu de la línia d’alta velocitat València-Castelló que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Mig Urbà manté en exposició pública des del 21 d’octubre de 2021.
Entre els motius que mouen a aquestes associacions a estar en contra recorden està el fet que “l’AVE s’ha demostrat amb el temps com un consumidor fabulós de recursos públics amb escàs retorn social però tampoc econòmic. L’alta velocitat és un programa en el qual Espanya ha gastat ja més de 60.000 milions d’euros i on cap línia és en aquests moments rendible, mentre rodalia i mercaderies tenen inversions mínimes en comparació. L’estat insisteix a repetir errors del passat», ha assegurat Joan Ramón Ferrandis del sector federal ferroviari de la CGT.
Entre altres objeccions al projecte esgrimides per les associacions està la “falta de transparència i participació mostrada pel ministeri. S’han posat en exposició pública dos projectes (el del túnel passant i el de la LAV València-Castelló) amb més de 5.000 pàgines d’elevat contingut tècnic amb el mínim termini legal per a presentar al·legacions, tan sols 30 dies, que han hagut d’allargar a 45 davant les peticions de diversos ajuntaments. L’administració va tardar deu anys a elaborar l’estudi informatiu i la ciutadania ha de respondre en un mes”. Sobre les diferents alternatives de traçat incloses en l’estudi informatiu, els col·lectius en defensa del territori consideren que “són similars, sense considerar les alternatives reclamades des d’ajuntaments i col·lectius professionals. No contempla l’alternativa Zero (com podem obtindre millors resultats gestionant millor i fent actuacions en la línia existent). No contempla una anàlisi de cost d’oportunitat (què passaria si no vam fer aquest AVE i gastarem els diners d’una altra forma). Tampoc contempla l’opció d’invertir en una línia mixta orientada a mercaderies pel By-pass connectant una de les àrees industrials més importants del País Valencià, fora de l’horta protegida”.
I afigen que “el projecte d’alta velocitat València-Castelló ignora que l’Horta és un espai protegit”. Per a l’entitat «Per l’Horta», “és inconcebible que algunes de les propostes de traçat per part del ministeri es facen sobre territori protegit. Fa vint anys la societat valenciana es va mobilitzar en la primera *ILP del *PV per a demanar una llei de protecció de l’horta que va replegar 120.000 signatures i que en 2018 va conduir a l’aprovació de la Llei d’Horta per part del Govern del Botànic i en 2019 l’ONU va declarar l’Horta de València com un Sistema Important de Patrimoni Agrícola Mundial, un equivalent a patrimoni de la humanitat dels sistemes agrícoles”. Per a Josep Gavaldà, membre de *Per l’Horta «no té cap sentit protegir un territori per a continuació proposar una gran infraestructura per damunt. És com declarar la *Abufera parc natural i a continuació proposar instal·lar una central nuclear». I assenyala la falta de responsabilitat del ministeri: «No se de qui ha sigut la idea però em sembla insultant que es proposen alternatives per un espai doblement protegit i que té una funció clau en la resiliència territorial enfront del canvi climàtic».
Des de les associacions en defensa del territori es destaca que en qualsevol cas tots els traçats proposats són molt destructius i que provocarien un greu impacte en l’horta i a les comarques de la Plana Baixa i el Camp de Morvedre. El nou traçat de l’AVE suposaria expropiar entre 5,7 i 7,2 milions de metres quadrats entre València i Sagunt, majoritàriament de tarongers i horta. “Però el major impacte seria el de la fragmentació dels habitats que provocaria, amb amplàries del traçat d’entre 45 i 75 metres, contravenint les directrius europees en matèria de resistència territorial”, adverteixen. Un exemple del que suposaria la fragmentació és observable en l’horta sud per un traçat de l’AVE que porta una dècada construït i sense ús i en el qual s’han invertit 800 milions d’euros.
«No atén les demandes de la crisi climàtica»
També afigen que, encara que el projecte parla de “corredor mediterrani”, pensat per a mercaderies i viatgers, “en la pràctica el projecte presentat d’alta velocitat València-Castelló preveu una reducció dels trens de mitjana distància i cap increment en la freqüència de rodalia. Per tant, no preveu una reducció de les emissions de CO₂ que resultaria d’absorbir part del trànsit dels 73.000 vehicles que entren a València tots els dies des del nord”. I consideren que “el gran beneficiat del projecte és la llarga distància, que podria tindre la mateixa freqüència que rodalia, amb 42 trens diaris. La publicitat del corredor mediterrani tracta per tant d’amagar l’aposta política per l’alta velocitat (AVE)”. Per part seua, Rafa Villalba de l’Associació de *Usuàries del tren *valencià assenyala que «ens oposem a aquest projecte perquè no dona respostes als problemes reals que patim les persones usuàries del tren. És una proposta extemporània i poc raonada que comprometrà milers de milions d’euros públics que necessitem gastar amb tren, sí, però en rodalia i ferrocarril metropolità com a metre o tram».
«Renúncia a transvasar al tren el trànsit de mercaderies»
Els representants de les associacions també assenyalen que amb la nova via el camió seguiria com a principal mitjà de transport de mercaderies. Els 27 trens de mercaderies diaris previstos en la hipòtesi més optimista, a plena càrrega, equivaldrien a 1.350 camions, tan sols un 5% dels 25.000 que segons l’estudi travessen el baipás diàriament. Una renúncia als objectius de reducció de CO₂, coherent amb els projectes d’ampliacions de carreteres que està impulsant el propi Ministeri de Transport en els últims anys (V-21, A-7-Bypass, V-30, V-31).
Segons les associacions en defensa del territori i del ferrocarril sorprén que es renuncie a connectar importants zones industrials de Paterna, de *Riba-Roja i de Quart amb una via mixta de mercaderies i viatgers que podria discórrer precisament pel corredor que el ministeri *expropia per a duplicar la capacitat de la A-7. Com indica Vicent Torres, expert en transport “l’objectiu del projecte no queda clar. No se sap exactament quina és la justificació per a gastar 2.000 milions d’euros. No tenim un estudi integrat de mobilitat i necessitats. Tan sols tenim un estudi de demanda que atenent estudis anteriors sembla fantasiós i confiar en ell pot resultar perillós. Si no, no hi ha més que veure les radials de Madrid». Per a l’expert en mobilitat aquesta línia d’alta velocitat «no es fa per necessitats econòmiques, de transport, de demanda, etc, sinó per una decisió política de «que arribe l’AVE», una forma molt irresponsable de gastar els diners»
Els col·lectius afigen que la inversió en AVE és “un model que ha provocat un deute de 60.000 milions d’Euros en l’Estat i que només van utilitzar l’any 2019 un 3,7% dels usuaris de ferrocarril enfront d’un 88’5% que va usar la rodalia segons l’INE. Per contra les mercaderies i la rodalia, que haurien de rebre la major part de les inversions en augment de personal i unitats, continuaran circulant per la via ja existent al costat de la mitjana distància”. Per això critiquen que “l’estat ens proposa per tant una via exclusiva d’alta velocitat que servirà a la minoria mentre la reste de transports continuaran compartint la via actual. La nova via d’alta velocitat està prevista amb altes prestacions (350 km/h de velocitat) quan el propi estudi reconeix que, en un tram tan curt i densament poblat no es podran superar els 200 km/h, velocitat que ja aconseguia l’Euromed al mateix tram i amb les vies convencionals. Per tant, la despesa estimada d’entre 1.440 i 2.265 milions és absolutament injustificat.
Com a conclusió, les associacions demanen “serenitat i un replantejament clar d’objectius que no conduïsca novament a un desaprofitament de recursos tal com va ocórrer amb la línia d’alta velocitat València-Xàtiva per la qual, recordem, no ha passat un sol tren però ens ha costat 800M€”. Per això sol·liciten “la retirada del projecte de nova línia d’alta velocitat València-Castelló; replantejar un projecte ferroviari que done resposta als objectius de reducció de CO₂ de qualitat de l’aire i d’adaptació del territori a l’efecte del canvi climàtic de forma més realista; la millora urgent de les xarxes de rodalia de València, Castelló i Alacant, així com d’altres línies pendents de modernització, com la Xàtiva-Alcoi, dedicant els recursos necessaris de personal, unitats i gestió; l’estudi d’alternatives ferroviàries que, atesa la crisi climàtica, milloren el transport de viatgers de l’àrea metropolitana com els sistemes de *MetroValencia i *TramAlicante i la connexió de les àrees industrials en el corredor mediterrani de mercaderies”.
I afigen que “en l’actual context de crisi climàtica necessitem una revisió global de l’estratègia de mobilitat que implique paralitzar els projectes d’ampliació de les carreteres de gran capacitat (V-21, A-7, V-30, V-31…), i redirigir els recursos en transferir les càrregues de la carretera al ferrocarril”. A més de reclamar “un posicionament del Govern del *Botànic per a demanar al govern d’Espanya la reassignació de la inversió a altres fins més útils socialment i amb major retorn econòmic en un escenari d’emergència climàtica en la línia dels punts anteriors i perquè es respecte la legislació valenciana impedint que cap alternativa passe per un espai protegit com l’Horta de València.