L’Acampada per la Vivenda va quedar dissolta este diumenge després d’una setmana i un dia de protestes. Així ho van fer saber els manifestants a través d’un comunicat en el qual expliquen que «han aconseguit l’objectiu» que les seues demandes foren escoltades.
El moviment «València no *està en bena» explica a més que a partir de hui comencen a treballar en altres accions de protesta per a continuar reivindicant que baixen els preus de la vivenda i contra la *turistificación de la ciutat. També van avançar que preparen una gran mobilització per a març.
L’acampada per la vivenda naix com un «moviment espontani» després de la manifestació celebrada el dissabte passat a València i que va congregar a desenes de milers de persones (15.000 segons Delegació del Govern i 50.000 segons l’organització). Després d’acabar la manifestació en la plaça de l’Ajuntament de València un grup de joves va decidir ancorar les seues tendes de campanya sota el lema «si no tenim casa, *okuparemos la plaça» i afirmaven que no les alçarien fins que s’escoltaren les seues demandes.
Amb els dies l’acampada va anar creixent fins a muntar el doble de tendes amb desenes d’acampats organitzats en comissions per a gestionar la vida en eixe espai. En eixos dies es van realitzar fins i tot xarrades i tallers oberts a tothom. Finalment, i després d’una setmana, han decidit desmuntar la protesta.
Els acampats continuen reivindicant les demandes que van mostrar el primer dia: «volem una ciutat per a qui l’habita, que garantisca la vivenda accessible, la protecció del territori i una frenada urgent a la *turistificación». En esta línia, afirmen que «continuarem treballant en noves mobilitzacions i okupacions de l’espai públic a la ciutat».
El moviment acaba el seu comunicat amb una declaració d’intencions. «Si no tenim casa, ja no ens val només la plaça. Si en la primavera no s’ha produït un canvi substancial tornarem a omplir els carrers».
Tres pilars
Les demandes de l’acampada pivoten al voltant de tres pilars: la vivenda, el turisme i el territori. La principal reivindicació en matèria de vivenda és que es declaren les ciutats com a zones *tensionadas per a poder regular els preus del lloguer. Es tracta d’una possibilitat arreplegada en la llei de vivenda i que està en mans de les autonomia previ informe dels preus de cada zona. Eixe informe, en el cas de la Comunitat Valenciana, ja es va fer amb l’anterior govern i per tant es podria aplicar.
La segona reclamació és la creació d’un parc públic de vivenda «digne». Ara mateix la vivenda pública representa el 2% del total en la C.Valenciana, i ha passat de 30.000 a 13.000 vivendes en les últimes dècades a causa de la liberalització de les VPO impulsada per diferents governs autonòmics. Encara que en 2017 es va prohibir per llei la venda de VPO a particulars o empreses, l’actual *consell prepara un nou reglament de VPO que torna a permetre la venda.
En esta línia, es reclama «l’expropiació dels pisos buits de bancs i fons d’inversió» i la incorporació de les vivendes de la Sareb (el banc dolent) al parc públic. A més, demanen la prohibició dels desnonaments sense alternativa residencial sempre que estiguen executats per grans forquetes de vivenda.
Contra el turisme sense fre
La «*turistificación» és un altre pilar. En l’acampada, de fet es poden veure pancartes com «un turista +, una veïna -» en al·lusió a la conversió de pisos de lloguer en apartaments turístics (actualment hi ha unes 40.000 places a València). Demanen «prohibir els apartaments turístics a la ciutat i implantar una moratòria de llicències hoteleres fins a realitzar un estudi sobre «l’adequació i distribució de l’arribada de turistes a la ciutat».
D’altra banda, demanen «la fi de la promoció turística de la ciutat» i que la Generalitat «busque alternatives econòmiques viables (diferents al turisme) que posen la vida del veïnat en el centre i amb especial valor als productes locals».